Google

Enllaços interessants relacionats amb la tipografia.
Exemples curiosos de tipografies i del seu ús.
Catàlegs de tipografia.
La Corelcció.
Fonts i dingbats originals,i de franc!

 

 

Des de la versió 3, que va aparèixer fa gairebé una dècada, CorelDraw ha destacat sempre per oferir una gran quantitat de clipart i tipus de lletra com a obsequi.
Corel ven els seus productes d'una forma una miqueta especial. La versió última sempre és tan cara com l'oferta de la competència; no obstant això, solen vendre a preu de saldo les versions anteriors, o oferir-les com obsequi amb la compra d'un ordinador. No està malament... per exemple, la versió 7 es venia fa poc per menys de 5.000 pts. I la versió 3, fa uns anys es va regalar completa amb una revista (pc magazine.)

L'última ocasió de fer-se amb una d'aquestes Corel-gangas està en el curs de disseny gràfic amb Mariscal, que ara publica Salvat. El primer lliurament valia menys de mil pessetes i incloïa un disc amb Corel 9, i tota la biblioteca de fonts, més l'excel·lent organitzador Bitstream Font Navigator. Encara que el programa en si mateix està protegit per contrasenya, i per poder usar-lo s'hauria de completar la col·lecció, amb sols aquest primer lliurament ja ens fem --sense cap limitació-- amb l'esmentat programa de gestió de fonts i la gran col·lecció de tipografies que comentarem aquí.

 

El que crida més l'atenció és el preu que tenen les fonts incloses. Es tracta d'una col·lecció de 1000 tipus de lletra, de primera qualitat, amb bona part del catàleg de Bitstream i d'ITC. Si comprovam el preu que tenen aquestes fonts, adquirides per separat, veiem que cada una costa al voltant de 30-40 dòlars... en poques paraules, amb CorelDraw obtenim tipografíes per valor de centenars de milers de pessetes! Literalment. I a més, aconseguim també Font Navigator, que també per si mateix sols costa unes 7000 pts. No cal dir que, si teniu l'ocasió de posar les mans a sobre d'una distribució de Corel en aquestes condicions, ¡ho feu immediatament!

La biblioteca de fonts de ITC és excel·lent. Pot consultar-se el seu catàleg en la seva pàgina web, www.itcfonts.com, o en altres venedors, com ara Eyewire. El catàleg de Bitstream inclou fonts creades expressament en format digital; en molts casos són adaptacions de dissenys preexistents i els noms, per motius legals, son distints. Per exemple, Humanist 521 no és altra que Gill Sans;
Zapf Elliptical és Melior; Zapf Calligraphic equival a Palatino, i així successivament.

Un cop d'ull a les fonts incloses en el disc ens ofereix una grata impressió. Trobem dotzenes de famílies completes de tipografies aptes per al text, tant d'estil serif com sans serif; fonts decoratives en abundància per a qualsevol tipus d'aplicació, des de formal a festiu. A més, les tipografies incloses cobreixen un ampli espectre d'evocacions, d'associacions a llocs i èpoques. Un recurs ideal per a qualsevol professional, estudiant o aficionat al disseny.

L'única cosa que es hi manca és una major selecció de dingbats. Hi ha a penes mitja dotzena de fonts de símbols; això sí, totes de molt bona factura. Totes les fonts estan ordenades alfabèticament en el disc (carpeta \Fonts\), i disponibles tant en format TrueType per a Windows com en format PostScript Type 1.
Si volem esbrinar més sobre aquestes tipografies: el seu creador, data de creació, algunes recomanacions d'ús i comentaris, podem trobar informació en les esmentades webs de ITC, Eyewire o Bitstream. També recomanam, com ja hem fet en altres parts, visitar la pàgina de Daniel Will-Harris, on hi ha tot de recomanacions per a combinar entre si aquests (i altres) tipus de lletra segons l'efecte que desitgem aconseguir.

Vegem algunes de les sorpreses que amaga aquest disc. I n'hi ha a dolls. Encara que comentéssim dotzenes i dotzenes de tipus, encara ens quedaria molt per veure.

Dingbats.
L'oferta ja hem dit que és escassa, però aquí hi ha diverses fonts de símbols d'ITC realment fascinants.

Zapf Dingbats, creada per Hermann Zapf, un dels millors tipògrafs del nostre segle, és un dingbat molt aprofitable per a l'ús diari, per col·locar petits icones i símbols en els documents. Un petit clàssic. Alguns dels símbols són immillorables, com la ploma...


DF Diversions (Ayse Ulay, 1994): Una generosa col·lecció d'icones que son d'allò més útil per a il·lustrar articles, fulletons o cartells sobre arts, esports, aficions... Aplicant color se'ls pot treure molt més partit. Les imatges estan duplicades, disponibles en dues versions, una lineal, l'altra més plena, a la qual les formes passen de negatiu a positiu. Les dues il.lustracions que teniu al costats d'aquestes línies són il.lustracions de DF Diversions amb un toc de color afegit.

 

DF Diversities (Mike Quon, 1995) Divertits dibuixos d'estil informal, que recorden un ràpid esbós a tinta. Aquestes semblen més adients per a icones o simples dibuixos monocroms, però també poden acolorir-se com els dos exemples de Diversions que proposam aquí. La temàtica és molt variada. Aquestes sèries tenen el nom de DF per Design Fonts, la col.lecció de tipografies d'il.lustració distribuïdes per ITC. Són totes excel.lents i amb temàtica molt diversa. Llàstima que la col.lecció de Corel només contengui aquests exemples.

Calligraphic Ornaments (Richard Bradley, 1993) és un conjunt de preciosos dibuixos realitzats amb tècnica clàssica de ploma cal.ligràfica. Molta imagineria litúrgica, però també apropiat per a invitacions, cartells... Novament un poc de color pot donar una nova dimensió a aquestes imatges, tal com a l'exemple que proposem.

Famílies de tipus de text.
Fonts de text amb serif.

Trobam una enorme col·lecció. Suficient per a equipar una impremta professional.
Entre els tipus inclosos hi ha autèntics clàssics: Bodoni, Caslon, Garamond... en la majoria de casos presentant les famílies completes. Aquestes fonts també poden utilitzar-se per a títols, sobretot aprofitant les variants més gruixudes (Black, Bold.)
Les tipografies tradicionals de text, amb serif, estan representades en abundància. Destaquem algunes d'elles:

Bodoni --la quintaesencia dels anomenats tipus moderns, amb les serifs en horitzontal, i molt més fins que els traços de la lletra. Els tipus bodonians originals daten de finals del segle XVIII. Trobam diverses versions, Bodoni i Bauer Bodoni.

Caslon. Un altre clàssic atemporal, dissenyat a partir dels tipus originals de William Caslon, un tipògraf i impressor del segle XVII a Anglaterra. Existeixen diverses versions de Caslon en el disc, lleugerament diferents. A més, la font Casablanca també és una altra versió de Caslon. Casablanca Antique té les vores irregulars, de manera que simula un text d'un llibre antic; això la fa apropiada per a simular pàgines de documents o llibres antics.

Garamond i Baskerville són un altre exemple de clàssics imperibles. Ambdues pertanyen a la categoria oldstyle, i són dissenys que daten del segle XVI. Garamond va ser votada com la font del mil·lenni en una enquesta celebrada entre professionals. Destaquen les seves elegants, precioses variants cursives.

Zapf Calligraphic i Zapf Elliptical són equivalents, respectivament a Palatino i a Melior, dos dissenys del tipògraf alemany Hermann Zapf. Fonts d'excel·lent llegibilitat, fins i tot en la pantalla, sobries però distingides.

Century, Cheltenham, Goudy Old Style, Charter, Novarese i altres moltes fonts de la col·lecció són estupendes tipografies dissenyades dintre del segle XX, i que, de nou, han de considerar-se a l'hora de compondre cos de text, evitant les fonts que estan massa vistes com Times.
I a més, trobarem també altres interessants famílies com Benguiat, Bookman, Caxton, Clarendon, Dutch (amb moltes variants), Fenice, Galliard, Korinna, Kuenstler, Lapidary 333 (també coneguda com Perpetua), Schneidler, Souvenir, Tiffany i més, moltes més... ¡tenint tota aquesta oferta, és una llàstima usar sempre Times per crear un altre document avorrit!

També Trobam una àmplia representació de les fonts d'estil egipci o SlabSerif: Lubalin Graph, Geometric Slabserif, Serifa, Stymie...
Pel que fa a tipus a l'estil de màquina d'escriure, no hi ha molt. De totes maneres, d'aquest tipus de lletres no cal tenir-ne una gran varietat. Tenim un magnífic disseny dels anys 70, American Typewriter, àlias Memorandum. Simula una lletra de màquina elèctrica (perfectament regular) però, a diferència d'altres dissenys, no és monoespaiada, de manera que serveix millor per a texts llargs.

Fonts de pal sec (sans serif)
Pel que fa a les fonts sans serif, també anem a trobar autèntics tresors. Igual que passa amb les fonts serif, podem aprofitar-les per a substituir el que està ja massa vist (Arial o Helvetica -que aquí també està present sota el nom de Swiss 721). Aquestes famílies són en alguns casos sols lleugerament distintes, però la diferència es nota --el text ja no sembla alguna cosa tan rutinària i avorrida.

Avant Garde, un clàssic dels nostres temps, dissenyada pel genial Herb Lubalin. Era la lletra que figurava en una revista homònima de l'època (primers 70), i un dels treballs més coneguts del dissenyador.

Benguiat Gothic. La versió sans d'una altra font (Benguiat, també coneguda com Bangkok) que no és tan bona, ni de prop, com aquesta. Un disseny amb un aire art-déco. Polifuncional: serveix com a cos de text, i a més pot utilitzar-se en text de majúscules i funciona perfectament. Plena de detalls.

Franklin Gothic. Una font per a ús diari; la forma medium funciona molt bé en peus de foto o imatge, combinada amb un tipus serif, o amb la seva pròpia forma lleugera en el text.

Futura. Un disseny clàssic de Paul Renner, data dels anys 20. Segueix essent una font elegant, sòbria, atractiva i molt llegible, que confereix un aire de netedat i ordre (molt germànic, potser?) als documents.

Goudy Sans. Una peculiar font sans dissenyada originalment per un altre tipògraf de primera línia, Frederic Goudy, cap a finals dels anys 20. El més sorprenent és la forma cursiva; hom no espera trobar tots aquests detalls que fan d'aquesta font quelcom d'especial... per això és més fàcil trobar texts escrits en la irresistible forma cursiva que en la normal.

Humanist 521 és, de fet, equivalent a Gill Sans o Hammersmith (dissenyada per Eric Gill), i una de les tipografies utilitzades en el metre de Londres, juntament amb la incomparable font que dissenyà Edward Johnston.

Una altra font simple i funcional és Humanist 777 (=Frutiger), present en totes les variacions necessàries.

Kabel (Kabana): es tracta d'un altre projecte de recuperació d'una tipografía que es remunta als anys 20, dissenyada pel tipògraf alemany Rudolph Koch. En les minúscules, està plena de formes distintives.

Zapf Humanist (=Optima) defineix molt bé el que es denominen tipografies humanístiques: fonts sans serif creades amb les proporcions d'una lletra clàssica, i no tan simples com un sobri disseny a l'estil de Helvetica.

Zurich (equivalent a Univers) presenta una molt àmplia col·lecció de variants, des d'extra condensada a ultra negreta estesa.

Tipus de lletra per a títols i decoratives.
Tampoc manquen tipus de lletra decoratius i per a texts més aviat curts, de la mes variada factura. Vegem alguns dels exemples més notables.

Amelia: la lletra de la pel·lícula dels Beatles, Yellow Submarine.

American Uncial. Una versió digitalitzada de l'alfabet uncial, molt popular en els països cèltics, especialment Irlanda i Escòcia. Molt bonica.

Balloon, com el seu nom indica, és ideal per a col·locar en els diàlegs d'una historieta, i en usos similars de retolació informal.

Bickley Script és una de les moltes fonts caligráfiques del disc. Aquesta és elegant però no massa rígida; una combinació perfecta d'espontaneïtat i formalitat que la fa perfecta per a una infinitat d'usos. No anem a comentar-les totes, però hi ha moltes més fonts que van d'allò gestual a allò més formal (Fine Hand, Chiller, Bergell, Ru'ach, John Handy, Tiger Rag, Van Dijk i tota una sèrie de lletres caligráfiques de les denominades Copperplate Scripts... hi ha molt per triar i de primera classe.)

Bolt Bold és una font dels anys 70, molt adequada per a títols.

Broadway. Aquesta tipografía té un nom molt apropiat. Podem imaginar-la en els cartells de bars i restaurants, cafès i cabarets dels anys 20 a 40. En una pel.lícula de Fred Astaire i Ginger Rogers...

Busorama. Ens recorda molt els 70. No debades Quentin Tarantino, un especialista en aquests temes, la utilitza en els crèdits de Pulp Fiction.

Enviro. Una lletra molt especial que per un costat recorda la retolació dels arquitectes i, d'altra banda, evoca l'era del Art-Déco, ja que s'empraven caràcters semblants en cartells, embolcalls i títols cinematogràfics.

Firenze, una altra lletra decorativa de les que s'usaven als anys 60-70. Ens segueix agradant molt; creiem que per als títols és perfecta, a un tamany generós, i amb un encertat tractament de color.

Glaser: és una lletra de plantilla dissenyada pel sempre sorprenent Milton Glaser. Una perla de la col·lecció.

Honda. Un creuament entre les lletres gòtiques i un estil futurista. Encara que va ser dissenyada fa ja temps (Bonder & Carnase, 1970), segueix tenint un aire molt actual. No ens estranyaria veure una recuperació --un revival-- per part dels diseñadores de fonts com aquestes, molt prest.

Hazel. Una encantadora lletra per a inicials. Cada caràcter està envoltat de traços caligráficos. Un disseny del tipògraf Phill Grimshaw, autor de moltes altres interessants creacions.

Motter Fem. Una tipografía decorativa molt peculiar, amb sinuosas formes corbades.

Pablo. Tal com la mostram en la nostra pàgina "lletra d'artista" està basada en la lletra de Pablo Picasso.

Papyrus. Una favorita de molts dissenyadors. S'ha usat molt en cartells i material de papereria. Suggereix una cal·ligrafia refinada, executada sobre paper de qualitat amb superfície rugosa. Tot suggereix un producte refinat i atemporal.

Oz Handicraft. Aquesta és una font condensada que va anar dissenyada originalment pel diseñador Oz Cooper, i suposa una elecció segura per a texts informals que hagin d'economitzar espai. Les seves formes són fascinants, convidant a llegir en detall i observar els contorns amb deteniment. El dissenyador George Ryan ha creat una altra font molt semblant recentment, ITC Migrate.

Pioneer. Aquesta font amb un ressalt tridimensional data de 1970 (Bonder & Carnase) i funciona sorprenentment bé fins i tot a tamanys modests. Una elecció interessant per a títols. Llàstima que aquest tipus de fonts siguin ja una mica innecessàries amb les possibilitats d'edició digital...

Plaza. Pertany a un conjunt de fonts (com Anna o Avinguda) que evoquen els cartells i publicacions dels anys 20-30, l'època de l'Art Déco, amb formes geomètriques simples però ben proporcionades per a donar un efecte d'elegància i sofisticació.

Rubber Stamp i Stencil cobreixen les necessitats d'una lletra de plantilla, com les dels paquets i embalatges. La primera, a més, té un contorn esquinçat.

Technical és equivalent a Tekton, lletra semblant a la dels projectes d'arquitectura. Aquesta s'ha usat molt, però segueix valent la pena. És adequada per a texts de fulletons, per a subtítols i resums, a més del seu paper més propi en plànols i esquemes.

Zinjaro i Arriba Arriba són dos tipus de lletra amb una connotació ètnica, la primera s'ha usat molt per a temes africans o caribenys, la segona... bé, el nom ho diu tot. ¡Ándale, Ándale, Arriba, Arriba, Epa, Epa, Epa!

Ens duria hores mostrar i comentar tots els tresors que trobam en aquesta excel·lent col·lecció. De debò, fins i tot per a algú que no desitgi usar Corel Draw, val la pena fer-se amb ell, sols per la col·lecció de tipografies.

   [ Tornar a dalt ]

 


Galeria tipogràfica creació tipogràfica Organitzar-se La impremta a casa [Vigital] [Manual de diseño en castellano] [ Manual de diseño digital, en castellano ] [ Contactar ]
pàgina inicial inici