Google

Aquesta pàgina: Maneig de les fonts (part 1)
Maneig de les fonts (part 2)

Continguts de l'article:
El PC com a taller tipogràfic: Un ordinador actual és un arsenal tipogràfic de primer ordre.
Fonts per imprimir i fonts per a la pantalla: llegir en pantalla o en paper són dues coses molt diferents i exigeixen dissenys específics per a les fonts.
Elecció de fonts per a un document: algunes idees generals sobre l'elecció de tipus.
Moments de canvi per a la tipografia.

El PC com a taller tipogràfic
Sorprèn molt la poca sensibilitat que la majoria dels usuaris d'ordinadors tenen respecte de la tipografia. Malgrat que la configuració bàsica d'un equip domèstic o d'oficina (amb una impressora làser o d'injecció de tinta a color) permet obtenir documents impressos amb una qualitat digna d'una impremta, hom es conforma amb manejar l'ordinador com una mena de màquina d'escriure sofisticada. I no és això. Hauria de ser molt més. Amb aquests equips tenim al nostre abast allò que no fa gaire anys només era possible per a una publicació important: imprimir a color, amb gran qualitat i amb molts tipus de lletres a la nostra disposició.

No cal exagerar la importància de la tipografia ni tampoc anar amb massa refinaments per preparar uns pocs fulls d'un informe, un qüestionari o un llistat. Però fer servir allò que vé prefixat, i sempre el mateix... això és l'altre extrem! És avorridíssim. És infrautilitzar les coses que ja tenim. És com dinar sempre del mateix plat, fins que ens ho canvien. Ni parlar-ne! Hi ha que emprar les fonts que tenim, i emprar-les bé. Per elegir una lletra diferent, ja no pot ser més senzill. Normalment, és una opció a Formato>fuente. Allí podem elegir de la llista de fonts disponibles. Molts programes, fins i tot tenen una barra on podem elegir més ràpidament la lletra, el seu tamany, i altres propietats. Vegeu l'exemple de Word:

 

Microsoft Typography

No hi ha fonts millors per a la pantalla que les fonts gratuïtes que Microsoft ofereix a la seva web. Instal.lau-les al vostre pc, perquè amb aquestes tipografies l'experiència de treballar amb el pc o navegar per Internet es fa molt més agradable als ulls.

 

 

Fonts per imprimir i fonts per a la pantalla.
Amb windows venen pre-instal.lades una sèrie de fonts estàndard que estan molt -massa- vistes. Hi ha persones que hi tenen autèntica aversió, a força de veure-les tantes vegades. Resulta comprensible. Havent-t'hi tantes fonts a la nostra disposició, és un disbarat fer servir sempre les mateixes, i tan vistes Times New Roman o Arial (Helvetica). I no és que siguin lletres lleges ni mal dissenyades. Fins i tot el caviar, repetit cada dia, ens embafaria!

El remei és ben senzill, perquè qualsevol programa (Office, WordPerfect, CorelDraw...) vé amb dotzenes, si no centenars, d'altres fonts que poden ser bones alternatives per als vostres textos. Alternativament, abunden les pàgines d'Internet que ofereixen fonts gratuïtes. D'això en parlem a la darrera secció.

Fonts especials per a la pantalla.
De les lletres que pogueu utilitzar, n'hi ha que estan pensades especialment per ser vistes en pantalla, i s'ha tingut molta cura en el seu disseny per fer-les molt legibles en les condicions de baixa ressolució d'un monitor. Si heu instal.lat Internet Explorer 4 o 5, o utilitzeu Windows 98, potser ja les teniu. Són fonts com Verdana, Tahoma, Trebuchet i Georgia.

Georgia és molt elegant i en pantalla es veu molt millor que Times New Roman (és la lletra amb la que haurieu d'estar llegint aquestes pàgines). I té alguns detalls professionals, com son els numerals a l'estil antic.

Verdana i Tahoma són excel.lents font sans serif que substitueix perfectament la massa vista Arial. Totes aquestes fonts són gratuïtes, venen en jocs complets (normal, negreta, cursiva i cursiva negreta) i es poden obtenir del web de Microsoft, a la secció de free fonts for the web.

Elecció de fonts per a un document.
Si voleu llegir un article on ampliam aquest tema, aneu a la segona part.

El criteri que podeu seguir és el vostre propi gust, però convé tenir en compte alguns principis, en especial la legibilitat. Aquest criteri és especialment important per textos llargs; per blocs de text més curts tenim més llibertat d'elecció, i per títols podem usar gairebé la font que volguem, en funció de l'esperit del document i del missatge que ens interessi transmetre.

La legibilitat dels caràcters és una propietat que deriva del disseny mateix del caràcter. Tradicionalment s'han considerat més fàcilment legibles les lletres amb línies als extrems (serifs), encara que en un monitor, donada la baixa ressolució, pot ser fins i tot a l'enrevés. Per al monitor, fonts com Verdana o Tahoma ofereixen la màxima legibilitat. Algunes lletres ornamentals o cal.ligràfiques no s'haurien d'emprar mai més enllà d'unes poques línies, perquè serien causa immediata de fatiga visual.

Quan anem a elegir una lletra d'entre les disponibles,tenim una sèrie de dissenys que abasten uns quants segles. Lletres a l'estil de Bembo es basen en dissenys del segle XV-XVI. Altres han estat dissenyades fa uns pocs anys. Existeix tota una evolució en les formes dels caràcters que és interessant conèixer. A Internet hi ha tota una sèrie de pàgines que se n'ocupen, com podeu veure al darrer apartat, i també existeixen diversos llibres que ho tracten.

Algunes lletres van associades a un periode històric determinat, i immediatament associem el contingut d'allò que s'hagi imprès amb aquestes lletres a aquesta època. D'altres, però, com Garamond, són dissenys atemporals -immortals, podríem dir- i resulten tan frescs avui com en el moment en que es crearen, fa centenars d'anys.

Per elegir un tipus o un altre de lletra, i combinar alguns tipus de lletra en un mateix document, podem fer cas de les recomanacions que fan alguns experts. Per exemple, el sistema Esperfonto, de Daniel Will-Harris, classifica les lletres segons la sensació, el gust, que confereixen a un document, en comptes de criteris històrics.

Molts dissenyadors i tipògrafs fan servir una paleta de fonts amb una lletra serif per al text, una lletra sans per als subtítols, peus de foto, resúmens... i una lletra especial per al títol principal. És una fórmula que és alhora simple i efectiva. Aquestes mateixes pàgines es basen en aquesta fórmula. El que s'ha d'evitar és mesclar diferents fonts de pal sec juntes o distintes lletres amb serif juntes; és una combinació que rarament funciona.

Per una altra banda, a l'hora de definir els atributs tipogràfics d'un document, cal tenir en compte una sèrie de normes de la pràctica professional que són fàcils de recordar i aplicar. Vegeu la secció de disseny gràfic, on tractem tot allò relatiu a la composició del text per a documents digitals.
   
Moments de canvi per a la tipografia.
La tipografia viu moments de canvis profunds. I es donen unes situacions paradoxals, derivades de l'extensió de la web. Malgrat que els recursos tipogràfics dels navegadors són miserables (els fulls d'estil han solucionat un poc aquestes mancances), es creen fonts contínuament, a Internet proliferen les fundicions tipogràfiques digitals (digital foundries), les pàgines dedicades a la tipografia, servidors de fonts gratuïtes o share... és realment sorprenent la varietat i qualitat dels recursos de la xarxa sobre tipografia. En compartim uns quants amb vosaltres a la darrera secció; no n'hi ha massa, però algun d'ells val per mil!

El significat mateix del que era una font tipogràfica ha canviat diverses vegades al llarg del segle, i amb la digitalització el canvi ha estat radical, al menys per l'ús individual que podem fer al nostre pc. Pel que fa a Internet, tot i que és molt difícil controlar la lletra amb què es veurà el document a cada navegador, s'ha trobat una solució no massa bona: incloure diferents lletres preparant-les en forma de gràfics (gifs, normalment): vegeu els encapçalaments d'aquestes pàgines i el menú superior. L'inconvenient principal del text en forma de gifs és que no es pot manejar més com a text per part de qui visiti la pàgina, perquè és una imatge, indistingible de qualsevol altra imatge del tipus que sigui.

Amb les pàgines web encara no hi ha un estàndard per a la incrustació (embedding) de fonts. L'Internet explorer té un sistema, Netscape un altre diferent, de manera que gairebé cap webmaster opta per incloure fonts dins de les seves pàgines web... Altres formes de transmetre documents electrònics, com ara el PDF, són molt millors per controlar tot allò referent a les fonts i el disseny de la pàgina.

Galeria tipogràfica creació tipogràfica Organitzar-se La impremta a casa    [Vigital] [Manual de diseño en castellano] [Sumari General] [Cercar] [Joan M. Mas]
pàgina inicial inici