Google


Calcat digital: de mapa de bits a vectors.
Donat que els vectors són molt més flexibles a l'hora de manipular els elements d'una imatge, sovint es prepara una il.lustració en forma de traçats vectorials, partint d'una imatge de mapa de bits. A aquest procés se l'anomena calcat o vectorització, tot i que molts manuals el tradueixen com a traçat (de l'anglès trace, que més aviat significa calcar, en comptes de traçar.)

Per calcar d'aquesta manera el que es fa és adjustar tan bé com es pugui una sèrie de corbes i formes vectorials als contorns del bitmap.

Es pot fer manualment, amb eines com la ploma i la resta d'eines d'un programa com Illustrator, o qualsevol dels programes d'il.lustració. El procés, no cal dir-ho, és força tediós. Com a compensació, com que el dibuixant decideix la col.locació exacta de cada punt d'ancoratge, la precissió pot ser molt elevada.

Calcat manual d'un bitmap, col.locant punts d'ancoratge amb la ploma del programa d'il.lustració. (dibuixos de na Isabel, 6 anys.)

Com a alternativa, molt recomanable per dibuixos d'una certa complexitat, es pot fer servir un calcat automàtic (autotracing.) Aquesta opció es du a terme bé dins del programa, bé amb un programa auxiliar. Vegeu la taula adjunta:

tracers

La forma més convenient de vectoritzar és la que permeten Xara, Freehand o Flash. Dins del mateix programa existeix una opció de calcar (Trace Bitmap) que reconeix les formes i col.loca a l'espai de treball el resultat obtingut. Altres programes, com ara l'Illustrator, només inclouen un sistema de vectorització molt bàsic, que reconeix les formes d'una en una.

calcat automàtic

La solució per aquests programes és utilitzar un programa auxiliar, com CorelTrace (que s'inclou amb el paquet de CorelDraw) o Adobe Streamline. Aquest darrer s'ha d'adquirir separadament. Per transferir el vector al programa d'il.lustració cal guardar-lo (normalment com a AI-EPS), o també es pot copiar i pegar.

Utilitzant la vectorització a l'estil esbós (crosshatch) obtenim una mena de dibuix de línies que podem ampliar a voluntat sense perdre qualitat.

Formes de vectorització.
Existeixen dues formes principals de vectorització: el mètode de línia central i el mètode de contorn (segons el programa, també es diu outline o sólo filete.)

El mètode de contorn adjusta línies als contorns del dibuix i crea una sèrie de formes plenes de negre o blanc, però sense línies de contorn als objectes. És un mètode útil per a imatges en color, amb àrees cobertes per negre i per a caràcters. Per a la major part d'il.lustracions és el mètode que convé utilitzar.

El mètode de línia central procedeix de forma pràcticament oposada. Genera formes sense omplir, i només crea una sèrie de línies. S'utilitza exclussivament per a traçats linials: mapes linials, dibuixos tècnics.

Alguns programes tenen opcions alternatives. Per exemple, poden combinar dos mètodes anteriors per a dibuixos que alternen àrees amples de color amb traçats linials fins, o fins i tot fer funcions especials de calcat: per exemple, CorelTrace té una modalitat que consisteix en crear un "gravat en fusta", amb formes de gruixa variable, i una d'esbós, molt interessant, que genera un encreuat de línies semblant a un gravat calcogràfic o un dibuix a ploma. Malgrat la seva manca de calcat automàtic dins del programa, Illustrator sí que incorpora aquesta possibilitat, anomenada crosshatch. Aquí teniu alguns exemples dels resultats d'aquests sistemes de vectorització.

a dalt   { A dalt }


[ Vigital ] [ Contactar ] [ Manual de diseño en castellano ] galeria PDF Il.lustració digital Maneig de les imatges programes Què fer i com
pàgina inicial