Google


A aquesta pàgina parlam d'una sèrie d'eines i sistemes de treball que són imprescindibles per diferents motius: Retícules, Guies, Plantilles i Estils.

Les Retícules.
Gairebé tots els programes incorporen una opció d'utilitzar retícules (normalment una quadrícula amb un espaiat configurable.) Aquest xarxa -que no s'imprimeix- serveix com a referència per col.locar els diferents elements de text, imatge, taules... es pot activar l'opció d'aproximar els objectes a les línies de la xarxa i aquests es desplaçaran fins quedar aliniats amb la fila i la columna més properes.

Alguns programes permeten retícules especials; per exemple, Xara 2 té la opció de triar una quadrícula isomètrica (vegeu la figura.) Si dibuixem respecte d'aquesta quadrícula podem fàcilment obtenir objectes amb aspecte tridimensional.

Figura: amb programes que inclouen una retícula isomètrica, com Xara 2, és molt senzill dibuixar figures amb un aspecte tridimensional.

xarxa isomètrica

 

Guies.
Igualment, pot utilitzar-se una regla vertical i una horitzontal com a referència. Respecte d'aquestes regles es poden definir unes línies de guia, que s'empren per col.locar amb precissió els elements.

La forma habitual de col.locar les línies guies és fer clic sobre la regla i, mantenint pitjat el botó del ratolí, estirar a la posició que es vulgui. També es pot variar la posició de l'origen de coordenades -el punt (0,0) de les regles- amb el mateix sistema.

Reticles i guies són eines de gran utilitat quan la compta treballar amb precissió i quan volem tenir una estructura de base per organitzar la disposició del disseny. Si fem un esbós en paper, sobre paper quadriculat, podem fer servir ambdues retícules per fer correspondre's entre sí l'esborrany i el producte definitiu.

Cal tenir esment de les unitats que utilitza el programa. De vegades, serà necessari canviar-les a l'opció corresponent del programa (normalment, s'hi accedeix amb quelcom semblant a preferencias...,opciones..., configuración... o similar.) Si hem de treballar per a un disseny en pantalla, és més còmode configurar les unitats com a píxels, i elegir un tamany de la pàgina que es correspongui amb les ressolucions més freqüents per als monitors (normalment 640 x 480, 800 x 600 o 1024 x 768.) Si, en canvi, el projecte s'ha de fer en paper serà més assenyat definir la xarxa en mil.límetres o centímetres (compte: molts programes empren per defecte polzades - una polzada són aproximadament 2,54 mm.)


Les plantilles estalvien el treball de preparar els elements comuns a diferents parts d'un projecte, en aquest exemple la barra superior i el format de la pàgines, amb dues columnes desiguals.

Plantilles.
Sovint els documents contenen elements que es repeteixen, mentre que altres continguts varien de pàgina a pàgina. Per exemple, les pàgines d'una mateixa secció comparteixen encapçalats, posició dels números de pàgina, una mateixa distribució. A una secció fixa que es repeteixi en una publicació periòdica, a les portades.

Una plantilla ens permet estalviar molt de temps, ja que no cal definir cada vegada l'estructura de la pàgina o col.locar els elements fixos. N'hi ha prou amb omplir les parts que han canviat. Per un altre costat, fa possible una consistència en l'aspecte de la publicació, tot ajudant al lector a situar-se i a sentir una major familiaritat.

Si el programa que utilitzeu no té una opció específica per a plantilles (si està en anglès, serà template), podeu fer-ho molt fàcilment. Preparau el document base i guardeu-lo amb el nom que us convengui, fent referència a que és una plantilla: per exemple, plantilla.ext (ext - l'extensió corresponent.) A continuació, obriu aquest fitxer i introduïu les modificacions que volgueu. Per guardar els documents amb els canvis fets, cada vegada donau-li un nom nou (Archivo > Guardar como...)

Variacions sobre el tema de les plantiles.
Una variant del sistema de plantilles la tenim en programes que permeten obrir una imatge com a esquema per col.locar elements a sobre, o calcar-hi, sense possibilitats d'afectar la imatge de base, ni que interfereixi per res.

imatge com a plantilla

Per exemple, l'editor de pàgines web Dreamweaver ens deixa obrir una imatge, la col.loca al fons amb un color aclarit respecte de l'original, i així podem col.locar els elements de la pàgina web, amb una precissió d'un píxel. La imatge de fons no formarà part de la pàgina html ni es veurà; només és un recurs per al disseny. Molts dissenyadors ho utilitzen, perquè preparen un esbós de com volen les pàgines a tamany real de la pantalla (amb un programa com Photoshop o Illustrator), guarden la imatge com a gif o jpg i l'utilitzen després com a referència d'aquesta manera.

Per a la seva banda, l'ús especial de plantilles que fa Adobe Illustrator és emprar imatges com a pauta per dibuixar; no s'imprimeixen ni s'alteren per res amb el treball del programa, però permeten dibuixar-hi a sobre com si calquéssim.

Estils
Els estils són una altra manera d'estalviar temps i donar consistència dins d'un programa. La idea és senzillament la de separar continguts i format. Per exemple, decidim els atributs que ha de tenir el text, els que ha de tenir un encapçalament, un peu de foto... i cada cop que marcam un text com a un d'aquests elements del document, automàticament aplicarà tots els atributs que prèviament hem decidit.

Com que els estils es poden reutilitzar en diferents documents, l'estalvi de temps pot ser enorme. Aplicar un sol canvi a la definició de l'estil pot actualitzar tot els text de tants documents com es desitgi. A més, no ens equivocarem mai en elegir tamany de text, interliniat, tipus de lletra... perquè ho unifica per totes les parts on s'hagi aplicat l'estil.

Canvis automàtics amb els estils.
Un dels alicients més grans d'usar estils està en la modificació automàtica de tot l'aspecte d'un gran document (o d'un conjunt d'ells) just modificant els atributs a la definició de l'estil.

Per exemple, si canviam el color dels títols i subtítols a la definició d'estil, a tots aquests elements del document, encara que n'hi hagi dotzenes i dotzenes, escampades arreu de moltes pàgines, s'actualitzarà automàticament el nou color. Raó més que suficient per emprar aquest recurs! Per projectes d'una certa envergadura es fa imprescindible.

Naturalment, podem definir els estils com ens convengui. Podem crear-ne de nous amb un nom descriptiu (per exemple, "encapçalat", "títol_vermell" o "seccio_cursiva".) Sovint, es parla de full d'estil per referir-se al conjunt d'elements d'estil que s'han definit per a un document (o un conjunt d'ells.) Tìpicament, poden contenir elements tals com un títol, subtítol, text, peus de foto, cites...

Per a les pàgines web, s'ha introduït un sistema de fulls d'estil que s'anomena Cascading Style Sheets (CSS) - fulls d'estil en cascada. És una tecnologia que s'empra cada vegada més, a mesura que la majoria d'internautes utilitzen versions actualitzades dels navegadors que reconeixen aquest avenç en el disseny de webs.

Altres variants de la idea dels estils.
Tot i que a la majoria de casos en parlar d'estils, fulls d'estil ens referim al text, alguns programes (per exemple, Corel Draw) apliquen també la idea dels estils als gràfics.En aquest cas, els atributs són el color dels objectes, el gruix de les línies de contorn, el color del contorn...

Alguns programes van fins i tot un poc més enllà i manegen les plantilles com a estils. Sona complicat? És una eina molt poderosa per a canviar automàticament l'aspecte de totes les pàgines que comparteixen una plantilla, just modificant la plantilla mestra.

Per exemple, és el que fa NetObjects Fusion per dissenyar una web sencera amb totes les pàgines i seccions que calguin.

   [ Vigital ] [ Contactar ] [ Manual de diseño en castellano ] galeria PDF Il.lustració digital Maneig de les imatges programes Què fer i com
pàgina inicial